PINZELLADES SOBRE L’EDUCACIÓ
La millora de l’Educació no vindrà només de la renovació de les lleis, ni de la actualització del llenguatge acadèmic, ni de l’adopció de les últimes tendències i innovacions pedagògiques. Es una tasca de tots els agents implicats, pares, escoles, politiques ...
Tot i que cada vegada més els pares deleguen l’educació dels fills a les escoles, i paradoxalment exigeixen més a aquestes quant a resultats , responsabilitats ... també es cert que no sempre aquesta delegació es voluntaria, la nostra societat ens aboca al mon laboral i amb la utopia de la conciliació de la vida laboral i familiar.
Amb la racionalització dels horaris laborals aquests problema es podria pal•liar si els pares arriben a casa seva alhora que els nens, podran asseure's a mirar quins deures tenen els infants i què han d'estudiar. Però també sabran què miren a la televisió, si abusen de l'ordinador o dels videojocs, o si tenen alguna conducta perillosa per a la seva salut. I aquest control, si es fa ben fet, redundarà tant en la millora del rendiment escolar com en la dels hàbits i valors que adquireixen els ciutadans del futur.
És cert que al nostre país és difícil conciliar la vida familiar i laboral, únicament els pares que gaudeixen de jornada intensiva el poden dur a terme; així podem llegir notícies com aquestes: "La conciliació entre la vida familiar i laboral no funciona a Espanya. Segons una enquesta realitzada per la Fundació SM, un de cada quatre nens (el 27%) se sent sol en arribar a casa després de l'escola. Aquest percentatge suposa que 920.000 menors troben a faltar l'atenció dels seus pares. D'aquests uns 150.000 nens passen la tarda completament sols al domicili ... " (Elpais.com).
ResponderEliminarSi la família ha de ser la primera instància de socialització de l'individu en la seva infància i és en aquest període quan la integració en el grup familiar possibilita la interiorització d'un codi ètic de conducta que li permetrà desenvolupar la seva personalitat d'una manera determinada, i si aquest procés de socialització és, sobretot, emocional, en molts casos, voluntària o involuntàriament, aquesta tasca s'ha substituït per excessives activitats extraescolars o per un consum excessiu i indegut d'hores de TV.
Des de sempre, la funció fonamental que té la família és la que té a veure amb la socialització dels seus membres. En l'actualitat es segueix conservant aquesta funció, encara que els valors, normes i models de comportament que es transmeten a través d'ella s'hagin transformat.
ResponderEliminarSi bé és cert que la manca de compromís educatiu per part dels pares i mares explica fenòmens que preocupen creixentment a la societat, com són la violència, el fracàs escolar, el consum de drogues, etc , si el problema es reduís a aquesta manca, lluny d'una posició culpabilizadora cap a les famílies, es podria solucionar oferint orientacions i recursos educatius per a exercir amb seguretat el seu paper .
El problema no és tan senzill quan es pretén combinar aquest compromís amb la carrera professional, no sempre és possible la compatibilitat del treball i la família, en qualsevol estructura familiar a la qual ens referim tots els membres adults de les mateixes comparteixen la vida laboral amb la vida familiar. Des d’una perspectiva de gènere, certament, des de fa uns anys al nostre país, el concepte de conciliació ha adquirit notorietat política i mediàtica, les necessitats de conciliació i els canvis avancen a un ritme molt més ràpid i els respostes i accions que s’estan portant a terme des de l’ administració són insuficients.
Quanta raó portes!!!
ResponderEliminarLamentablement, tal i com està el panorama laboral actual, moltes famílies es veuen obligades a fer una tria.
El problema bàsic és que, en molts casos, no som capaços de renunciar a la nostra projecció professional a favor de la família. Està clar que depèn clarament de l'ordre de valors establerts per cadascú.
Crec que ens hauriem de replantejar on volem anar i on volem que vagin els nostres fills, ja que no sempre aquest treballar de forma extensiva respón a una necessitat econòmica real, sino a una necessitat de viure en un nivell superior amb el màxim de comoditats.
Francament, hem de prioritzar... I jo ho tinc clar. Els nostres fills són el futur de la nostra societat. Val la pena invertir temps i esforços en la seva educació i en la transmissió de certs valors.
I dit això, aquesta tria és el que ha fet que els nostres camins s'hagin creuat. Així que aquesta és part de la recompensa. Trobar gent amb la que compartir experiències, inquietuts, i les ganes d'avançar.
Ha estat un plaer trobar-te en aquest camí! Espero que poguem seguir en contacte... :)